About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 40. Capitols: Nicolau Copernic, John Broughton, Ingrid van Houten-Groeneveld, Aristarc de Samos, Mikhail Lomonossov, Llista d'astronoms, Eratostenes, Adolphe Quetelet, Charles Piazzi Smyth, Jose de Mendoza y Rios, Christiaan Huygens, Martin Cortes de Albacar, Anders Angstrom, Pedro Nunes, Tales de Milet, Hiparc de Nicea, Ulugh Beg, Diego Rodriguez, Hannes Alfven, Julio Garavito Armero, Johannes de Sacrobosco, Rudolf Wolf, Johannes Hevelius, George Gamow, Teodor Prodom, Anaximenes de Milet, Alexander N. Vyssotsky, Anders Celsius, Georg von Peuerbach, Ruf Fest Avie, Ramon Canal i Masgoret, Johann Palisa, Brahmagupta, Guido Munch, Otto Wilhelm von Struve, Fritz Zwicky, Eduardo Battaner, Paul Guldin, Gersonides, Aryabhata, Eric Walter Elst, Edwin Salpeter, Francisco Ruiz Lozano, Gerard de Cremona, David H. Levy, Iosif Xklovski, Demetri Chrysoloras, Peter Ku nirak, Sima Tan, Teo d'Esmirna, Jacob Corsino, William Kwong Yu Yeung, Takao Kobayashi, Antonin Be va, Korado Korlevi, Petr Pravec, Dale Frail, Arria. Extracte: Nicolau Copernic (Toru, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astronom polones, tambe conegut com a Miko aj Kopernik (en polones) o Nicolaus Copernicus (en llati). Va ser el primer astronom a formular un amplia cosmologia heliocentrica que va desplacar la Terra com a centre de l'univers. El seu llibre de referencia, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa els seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, es sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va comencar la revolucio cientifica. El seu model heliocentric, amb el Sol al centre de l'univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra es en repos en el centre de l'univers. La seva feina va estimular noves investigacions cientifiques i es c...
