About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 36. Capitols: Gegants de la mitologia grega, Nereides, Fenix, Hidra de Lerna, Cerber, Sirena, Tetis, Grifo, Hipocamp, Orio, Medusa, Galatea, Esfinx, Escil.la, Lleo de Nemea, Ciclop, Minotaure, Polifem, Hermafrodit, Hecatonquir, Gorgones, Harpia, Quiro, Centaure, Pegas, Quimera, Euridice, Lamia, Gerio, Amaltea, Senglar de Calido, Equidna, Cervola de Cerinea, Dafne, Satir, Amfitrite, Laelaps, Senglar d'Erimant, Tifo, Argos, Pito, Briareu, Cacus, Nessos, Brau de Creta, Encelad, Aretusa, Alcioneu, Lado, Folos, Campe, Anteu, Tici, Aloides, Amfisbena, Porfirio, Psamate, Empusa, Lestrigons, Arion, Polibotes, Ortros, Podarge, Aus Estimfalides, Xantos, Brontes, Euricio, Fea, Partenope, Ortre, Arges, Eurimedont, Clici, Eurit, Esteropes, Celeno, Arpies, Leuternis, Acmonides. Extracte: A l'antiga mitologia egipcia, on s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fenix es un ocell de foc sagrat. Es diu que viu 500, 1.461 i 12.594 anys (segons la font). Es un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fenix fa un niu de branquillons de canyella i depres l'encen; el niu i l'ocell es cremen amb furia i queden reduits a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fenix. El fenix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliopolis ('la ciutat del sol', en grec), situada a Egipte. L'ocell es deia que es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebe immortal i invencible -un simbol del foc i de la deitat. Encara que les descripcions i les referencies als anys que viu varien, el fenix esdevingue popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a simbol de la resurreccio, de la immortalitat i de la vida despres de la mort. Al principi, els egipcis l'identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire anomenat un bennu, conegut des del Llibre dels Morts i altres texts egipcis com un dels simbols sagrats venerats...
