Font: Wikipedia. Pagines: 43. Capitols: Declinacio del llati, Programa minimalista, Sil.laba, Gramatica lliure de context, Negacio, Complementador, Declinacio gramatical, Flexio, Doctrinal, Reduplicacio, Genere, Verb, Monosil.lab, Nombre, Diftong, Flexio de nombre, Bio, Telicitat, Gramaticalitzacio, Plural, Generativisme, Regles de reescriptura, Persona, Interrogatiu, Indefinits, Nominalitzacio, Prefix, Bisil.lab, Gramatica universal, Gramatica cognitiva, Coordinacio, Anafora, Principis i Parametres, Sufix, Afix, Diminutiu, Predicat, Concordanca, Plurale tantum, Funcionalisme linguistic, Monema, Singular, Locucio, Relacions entre proposicions, Particula gramatical, Morfema zero, Lexema, Normativa linguistica, Desinencia, Glossematica, Dixi, Dual, Leys d'amors, Juxtaposicio i coordinacio, Plural majestatic, Quantificacio, Triftong, Coda, Morfosintaxi, Predicat secundari, Habilitacio, Pseudoderivat, Epice, Despectiu. Extracte: La declinacio del llati es el conjunt de formes en que es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua llatina. En llati, la declinacio d'una paraula serveix per indicar-ne la funcio i el nombre gramatical. Hi ha cinc declinacions, que estan numerades i agrupades segons la terminacio dels mots i el seu genere gramatical. Els diferents casos s'expressen mitjancant un sufix (o morfema gramatical) afegit a l'arrel de la paraula. La flexio de les paraules dins una mateixa declinacio varia segons el seu genere gramatical: masculi, femeni o neutre. Cadascun dels sis casos te una funcio principal i (tret del vocatiu) una serie de funcions secundaries, que poden tenir una semblanca gramatical amb la funcio principal o no. Aquest sistema de casos llati ha influit en la gramatica de les llengues romaniques (les llengues que descendeixen del llati). Algunes, com el romanes, encara conserven un sistema de casos avui en dia, mentre que d'altres, com el catala, nomes en conserven alguns vestigis. El llati here...