About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 52. Capitols: Serguei Prokofiev, Serguei Eisenstein, Dmitri Xostakovitx, Aram Khatxaturian, Trofim Lisenko, Nikolai Tikhonov, Andrei Vixinski, Reinhold Gliere, Andrei Kolmogorov, Igor Kurtxatov, Andrei Sakharov, Serguei Bondartxuk, Mikhail Xolokhov, Sviatoslav Richter, Mstislav Rostropovitx, Nikolai Txerkasov, Nikolai Miaskovski, Lev Davidovitx Landau, Vitali Ginzburg, Aleksei Xtxusev, Dmitri Kabalevski, Fiodor Gladkov, Mikhail Kalaixnikov, David Oistrakh, Nikolai Semionov, Andrei Tupolev, Vera Mukhina, Semion Lavotxkin, Vladimir Nemirovitx-Dantxenko, Vilis L cis, Ilia Frank, Igor Tamm, Ievgueni Vutxetitx, Boris Asafiev, Grigori Kozintsev, Pavel Alekseievitx Txerenkov, Nikolai Zelinski, Emil Gilels, Leonid Kantorovitx, Vasili Iefanov, La derrota de les tropes feixistes alemanyes als afores de Moscou, Viktor Vladimirovi Vinogradov, Mikhail Bubennov. Extracte: Serguei Sergueievitx Prokofiev (en rus: e e o, en ucraines: ', transcrit: Serhii Serhiiovytx Prokof'iev) (Sontsovka, prop de Donetsk, Ucraina, 23 d'abril de 1891 - Moscou, 5 de marc de 1953) fou un compositor i pianista rus i una de les principals figures de la musica del segle XX. Va compondre en una amplia gamma de generes musicals, incloent-hi simfonies, concerts, musica per al cinema, operes i ballets. Inicialment considerat un compositor d'avantguarda, amb el seu primer concert per a piano (1910), mes tard adopta un estil de caire neoclassic, amb les seves simfonies per a orquestra, les sonates per a piano, el conte musical Pere i el llop (1936), una sonata per a flauta i piano, obres corals, etc. Conrea amb intensitat la musica escenica, especialment amb ballets com Romeu i Julieta (1935) i La flor de pedra (1950), que formen part del repertori internacional, i amb operes com L'amor de les tres taronges (1921), L'angel de foc (1925) i Guerra i pau (1946). Tambe va compondre musica per als films Aleksandr Nevski (1938), Ivan el ...