Font: Wikipedia. Pagines: 51. Capitols: Italia, Occita, Sard, Pronuncia de l'occita, Furla, Vergonha, Llista de termes italians en musica, Francoprovencal, Fonologia de l'occita, Norma classica de l'occita, Aranes, Romanx, Venet, Literatura sarda, Llengues Vives, Gal.lures, Napolita, Consell de la Llengua Occitana, Algueres, Alfabet occita, Sicilia, Sasseres, Ladi, Norma mistralenca, Piemontes, Francita, Accademia della Crusca, Copa Santa, Norma bonaudiana, Viquipedia en italia, Manifestacio per l'occita, Norma de l'Escola del Po, Judeoprovencal, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Endevinalla veronesa, Llista de noms occitans, Emilia-romanyol, Griko salentino, Llista de falsos amics del catala amb l'italia, L'immortela, Diferencies entre el catala i l'occita, Ligur, Sem e serem, Privilegi Logudores, Limba Sarda Comuna, Tosca, Sa scomuniga de predi Antiogu arrettori de Masuddas, Castia gilos, Gal-italic de Sicilia, Corsa d'Aran per sa lengua, Verd e Blu, Ortografia italiana, Viquipedia en occita, Tarenti, Diccionari General Occitan Cantalausa, Armanac Provencau, Campidanes, Lou Tresor dou Felibrige, Sant Sixt dels Valdeses, Gidiloc, S.h, N.h. Extracte: L'occita o llengua d'oc (occitan, lenga d'oc) es la llengua romanica propia d'Occitania. El domini linguistic actual de l'occita s'esten per quatre estats: Fou la llengua d'oc una de les llengues mes importants d'Europa a l'Edat Mitjana com ho testimonia la poesia dels trobadors que fou un model per la cultura i la literatura de llengua catalana fins al segle XV. El seu us ha conegut un declivi constant a partir de principis del segle XX. A l'estat frances no te cap reconeixement legal excepte a nivell educatiu (gracies a la llei Deixonne) mentre que en canvi a Catalunya ha assolit l'estatus de llengua cooficial arran de l'Estatut d'Autonomia. El nombre de locutors s'acostuma a situar entre 500.000 i 2 milions. A l'estat italia la llengua occitana, com algunes altres minories linguistiques, ha obtin...