About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 46. Capitols: Musica a Espanya, Musica a Franca, Musica a Italia, Musica a Russia, Musica als Paisos Baixos, Musica d'Irlanda, Musics europeus, Opera francesa, Opera russa, Ville Valo, Simfonia num. 2, Vangelis, Emir Kusturica, Orquestra Reial del Concertgebouw, Banda Bassotti, Sessio de musica tradicional irlandesa, Alexi Laiho, Osman Zeki Ungor, DDT, Fleadh Cheoil, Benjamin Palmer, Barcarola, Vierka Serdiutxka, Oleksi Potapenko, Flauta travessera irlandesa, Musica pop russa, Rolf Lislevand, 'O sole mio, NRJ Music Awards, Whistle, Tragedia lirica, Kalevi Aho, Boban Markovi, Ali R fat Ca atay, Mikko Lindstrom, Musica de Grenlandia, Foggy Dew, Ireland's Call, Pastoral heroica, Pasdoble, Societe Nationale de Musique. Extracte: La opera francesa es l'art de l'opera cantada en frances i que es desenvolupa a Franca. Franca te una de les tradicions operistiques mes importants d'Europa, amb obres de compositors nacionals de la talla de Lully, Rameau, Berlioz, Bizet, Gounod, Massenet, Debussy i Poulenc, a mes d'aportacions de molts compositors estrangers, com Gluck, Cherubini, Rossini, Meyerbeer i Verdi. El genere operistic frances es va iniciar en la cort del rei Lluis XIV amb l'obra de Jean-Baptiste Lully, d'origen italia, Cadmus et Hermione (1673). Lully i el seu llibretista Philippe Quinault van crear la tragedie en musique, una forma escenica en la qual el ballet, aficio favorita de la cort francesa i l'escriptura coral tenien un paper especialment destacat. El successor mes important de Lully va ser Rameau, i a la seva mort va prendre el relleu l'alemany Gluck, que va produir en la decada de 1770 una serie de sis operes per a l'escena parisenca que van renovar per complet el genere. Al temps, a mitjan el segle XVIII, un altre genere operistic anava guanyant popularitat a Franca: l'opera-comique, en el que les aries alternaven amb el dialeg parlat. En la decada de 1820, la influencia de Gluck a Franca va donar pas a un nou gust per les op...
