About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 36. Capitols: Composicions per a orgue, Organistes, Orgueners, Anton Bruckner, Gabriel Blancafort i Paris, Orgelbewegung, Federico Olmeda, Orgelbuchlein, Fats Waller, Jan Pieterszoon Sweelinck, Missa glagolitica, Simfonia num. 3, Registre, Orgue de Montserrat, Francesc Bordons, Missa num. 3, Pascual Perez Gascon, Pere Alberc i Vila, Johann Georg Albrechtsberger, Ton Koopman, Orgue Hammond, Josep Bordons, Johann Nepomuk David, Enric Marfany i Gosset, Corals Schubler, Norberto Almandoz Mendizabal, Organista, Toccata i fuga en re menor, BWV 538, Ioan C ianu, Simon Sechter, Helmuth Rilling, Scott Ross, Symphonie concertante, Pedaler, Pau Xucla i Camprubi, Simfonia passio, Manuel Cardoso, Johann Kyburgz, Georg Reutter, Eduard Jimenez i Cos, Danny Federici, Manuel Narro Campos, Francesc-Lluis Bordons i Gatuelles, Franz Benedict Dussek, Bob van Asperen, Toccata, Adagio i Fuga, Joseph Franck, Orgue de l'abadia de Murbach, Quadern d'organista, Johann Joseph Dussek, Horaci Tarditi, Michelangelo Rossi, Johann Valentin Eckelt, John Jacobsson, Ludger Lohmann, Hyppolite Loret, Gregori Strozzi, Nicolas Lorenzo, Francois Bernard Loret, Werkprinzip, Jean-Joseph Loret, Felix Benda. Extracte: Anton Bruckner (Ansfelden, Alta Austria, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896) fou un compositor i organista austriac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romantica. L'anomenada de Bruckner es fonamenta en les seues simfonies, misses, i motets. En particular, les seues simfonies gaudeixen de gran reconeixement per la seua profunditat i ambicio emocional, encara que tambe s'hagen guanyat detractors (especialment als paisos de parla anglesa) a causa de la seua extrema durada i el fet de l'existencia de multiples versions de cadascuna d'elles. Per la seua escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades catedrals del so. L'existencia de revisions ha generat controversia. L'explicacio com...