About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 37. Capitols: Emperadors d'Occident, Estats feudals del Sacre Imperi, Principat de Salm-Salm, Principat d'Orange, Comtat de Juliers, Wurttemberg, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermanic, Oisy, Wettin, Tractat d'Altranstadt, Setge de Viena, Tractat de Thorn, Comtat de Vianden, Wied, Senyoria d'Avesnes, Senyoria de Commercy, Marquesat d'Anvers, Castellania de Saint Omer, Emperador d'Occident, Comtat d'Alost, Marcgraviat de Bergen, Principat d'Arches, Brunswick-Luneburg, Senyoria de Breda, Castellania de Gant, Comtat d'Eifel, Senyoria de Mechelen, Tractat d'Estocolm, Vescomtat de Cambrai, Graf, Rodolf de Suabia, Comtats i senyories de Lotaringia, Castellania de Bruges, Pau de Praga, Tractat de Berlin, Lansquenet, Sayn-Wittgenstein-Berleburg, Senyoria de Gavre, Senyoria d'Esch, Treva de Venecia, Senyoria d'Ath, Art otonia, Landgraviat de Turingia, Dieta de Speyer, Tractat de Belgrad, Castellania de Lilla, Senyoria d'Oudenaarde, Wild, Pau de Constanca, Comtat de Twenthe, Schaumburg, Amerang, Wildgraviat. Extracte: El Sacre Imperi Romanogermanic (en alemany: Heiliges Romisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llati) va ser la unio politica d'un conglomerat d'estats de l'Europa Central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de la Edat moderna. Nascut el 962 de la Franca oriental de les tres en les quals es va repartir el regne franc el 843 (Tractat de Verdun), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebe un mil.lenni, fins a la seva dissolucio el 1806 per Napoleo I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, Republica Txeca, Austria, Liechtenstein, Eslovenia, Belgica i Luxemburg, aixi com grans arees de l'actual Polonia i una porcio dels Paisos Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Paisos Baixos i Suissa, aixi com zones de Franca i Italia. La denominacio del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. A l'any 1034 s'utili...
